El número 6 de XIBIDA

El número 6 sortia el mes d'agost de 2001. A la portada dues fotografies històriques on si veu Vallclarencs feinejant a l'era en temps de batre. A la segona pàgina si edita una relació de millores fetes a l'església de Vallclara des de l'any 1994 fins a l'any 2000 i una breu notícia extreta del manuscrit de Miquel Lladó i Josa. A la pàgina número 3 férem una breu semblança dels veïns: Teresa Palau i Grau i de Joan Pinyol i Bové, ambdós, hores d'ara ja traspassats. En l'última pàgina fèiem un homenatge a Josep Pàmies i Roselló que durant 28 anys va fer de carter a Vallclara i que el mes de gener de l'any 2001 es va jubilar.

El número 5 de XIBIDA

El març del 2001 sortia el número 5 de xibida. A la portada una fotografia amb el pintor Màrius G. Ginesta pintant, a la plaça de l’església, als anys seixanta del passat segle i l’editorial. A la segona pàgina un poema de l’Eugeni Fleix, la pluviometria i un interviu amb l’alcalde Rossend Roig fet per Magda Oranies. A la tercera i quarta pàgina el resum de l’any 2000 a Vallclara, juntament amb la demografia d’aquell any.

El número 4 de XIBIDA

A la portada del número 4 hi posarem una fotografia molt interessant, feta a la plaça de l’església, on es veu la família Roig-Palau amb una màquina de netejar gra mentre els infants s’ho passen d’allò més bé. També en aquesta pàgina continuàvem amb el manuscrit de Miquel Lladó i Josa. A la següent pàgina reportàvem la inauguració de la casa de pagès ca la Marta i també una ressenya del restaurant Camí del Bosc. A la tercera pàgina fèiem una breu semblança a la Filomena Morgades i Òdena. Cloíem el número amb dues notícies del poble la celebració del 20è aniversari de l’English Summer i el resultat de les eleccions a corts generals de l’any 2000. També en aquesta pàgina reproduíem una poesia de Ramon Sales i Coderch. La revista es publicà el juliol de l’any 2000.

El número 3 de XIBIDA

El mes de març de l’any 2000 vàrem treure el tercer número de la revista. En aquell exemplar canviàrem el nom de Xivita per Xibida després d’assessorar-nos que el nom xibida era més correcte en català. En la primera pàgina publicàvem l’editorial i el perquè del canvi de nom. La fotografia escollida per la portada fou la roca de la Mamella, abans de que s’esllavisses al damunt de la carretera. En la segona plana fèiem un interviu a Mn. Xavier Batiste i en la tercera i quarta pàgina publicàrem el resum de l’any, la demografia i la pluviometria.

El número 2 de XIBIDA

El segon número de la revista, datada al novembre de 1999, a la portada reproduïa una bonica vista del poble des del castell. L'article de la portada estava basat en la transcripció d'un interessant llibre manuscrit de Miquel Lladó Josa sobre noticies de Vallclara. A la segona pàgina l'historiador Josep Mª Grau i Pujol, amb arrels Vallclarenques, en delectava amb un interessant escrit amb el títol: una relació de caps de casa de Vllclara a inicis del segle XIX. En la mateixa página reproduïem una poesia dels germans Francesc i Eulàlia Sales. A la tercera pàgina fèiem una petita biografia al pintor Mario Ginesta, del qual reproduïem un dibuix al carbó de la casa de la vila. També ens fèiem ressó de la trobada de famílies amb el cognom Batiste. A la quarta pàgina describíem diferents esdeveniments ocorreguts a la vila durant l'any 1999. Com a col·laboradors s'incorporaven la Mª Teresa García i la Magda Oranies. A partir d'aquest número comptàvem amb el patrocini de l'Ajuntament de Vallclara i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

El número 1 de XIBIDA

"Estem contents de què el número '0' de Xivita, un full que confeccionàrem com homenatge a Mn Joan Roig pel seu comiat pastoral de Vallclara, tingués bona acceptació entre el veïnat. Tanmateix la premsa comarcal se'n feu ressò i això ens esperona a continuar..."
Amb aquestes paraules encetàvem el número 1, el març de 1999, de la revista. Després en la mateixa portada una fotografia de la nevada del 6 de desembre de 1997 i una formosa dècima de Mn Joan Roig que reproduïm en aquesta mateixa pàgina.
En la segona pàgina es feia un homenatge a la Sra. Carme Fusté de 101 anys, acompanyat d'una poesia.
En la tercera i quarta pàgina es feia un repàs a les diferents activitats dutes a terme a l'any 1998. Des d'aquell any s'ha anat publicant la pluviometria a Vallclara, amb les dades recollides per Medir Gonzàlez i també la demografia: naixements, defuncions i casaments. En aquest número vàrem començar a tenir també la col·laboració de l'Assumpció Bové.

El número 0 de XIBIDA

El número '0' de la revista va sortir, l'octubre de 1998, per homenatjar a Mn Joan Roig i Montserrat per la labor feta durant els 6 anys que va estar entre nosaltres.

En la presentació s'explicava la raó del nom Xivita que no és altra cosa que el nom amb el qual, els Vallclarencs, cridaven a les cabres xivites, xivites... Una antiga fotografia ilustrava un ramat de cabres a la plaça de l'església.

A la segona pàgina un poema de vallclara que acabava aixì:

"...Vallclara cap el tard
s'engalana de llums,
i la pau que ha conservat del dia
l'embolcalla toda la nit."

A les dues pàgines següents es feu un esbòs biogràfic de Mn. Joan del qual en treiem uns fragments:

"...Va nèixer a l'illa de Mallorca al poble de Felanitx, el dia 17 de juny de 1940. La seva vocació religiosa el portà a cursar els estudis de sacerdoci, culminant amb l'ordenació sacerdotal l'any 1966. La seva primera parròquia fou Port Sagunt a la província de València, posteriorment fou rector de la Nou de Gaià al Tarragonès, on col·laborà en la creació d'un nucli artístic que encara perdura avui. Va arribar al nostre veïnatge al poble d'Ulldemolins, on hi porta exercint el ministeri pastoral des de fa 22 anys... A Vallclara va arribar-hi el 12 de setembre de 1993... Els goigs és una de les seves passions i com a poeta que és Vallclara no podia quedar-se sense cap composició seva i ha editat els de Sant Joan i Sant Isidori. Ara que som a la branca de la cultura esmentar la seva afecció ceramista, la col·lecció important de Goigs i d'ex-libris, l'amor per l'art Bizantí representat en les icones i moltes altres facetes que conrea a l'abadia d'Ulldemolins, on qui hi va a visitar-lo es rebut sempre amb els braços oberts..."
I aquest modest full va anar sortint i ara ja en portem uns quants.

VALLCLARA

Vallclara serva la llum
d'un blau que encisa la terra,
i arrupideta a la serra
n'ha pres el verd i el perfum.
Aquí refila el verdum
que engresca la primavera,
aquí el deler s'atempera
dins un efluvi de pau,
que a Vallclara el verd i el blau
juguen a cada espitllera.
Mn. Joan Roig i Montserrat